Què és?
Una planta carnívora (també anomenada planta insectívora) és una planta que obté part dels seus nutrients a partir dels insectes i d'altres petits invertebrats que captures a través de les seves trampes.
Habitat i cultiu
Aquesta planta acostuma a créixer en llocs on el sòl es pobre com terres àcides pantanoses i en farallons rocosos. També les podem trobar en zones tropicals.
En quan al seu cultiu i cura:
- La majoria dels tipus de plantes carnívores requereixen aigua de la pluja de 6,5 amb àcid sulfúric (l'aigua corrent conté minerals que s'acumularien a la planta fins a matar-la), és per això que com hem dit anteriorment es troben en terres àcides i són extremadament calcífugues. A més la majoria d'espècies requereixen bastanta quantitat d'aigua.
- Normalment obtenen insectes suficients per poder alimentar-se tot i que a vegades es necessari un subministrament suplementari. El problema es que aquestes plantes són incapaces de digerir una altra cosa que no siguin insectes o animals petits. Per exemple no poden ingerir un tros de carn podria podrir-se a l'interior de la fulla causant la mort de tota la planta.
- La majoria de les especies necessiten llum brillant o plena llum del sol per poder estimular les seves funcions.
- Com que viuen en pantans o en zones tropicals requereixen un alt grau d'humitat.
- Curiosament, aquestes plantes son propenses a sofrir infestacions parasitaries d'àfids i cotxinilles(petits insectes). Els atacs menors es poden eliminar a mà, les infestacions massives però, requereixen insecticida.
Alimentació
Les plantes carnívores s'alimenten de petits invertebrats i insectes els quals atrapen de diferents maneres:
- Amb pinces: és el mecanisme de la Venus Atrapamosques i l'Aldrovanda vesiculosa (són les dues úniques espècies amb aquest mecanisme). L'insecte o animal petit es atret per un nèctar dolç, es posa a la fulla i quan frega amb els cilis detectors la planta es tanca automàticament.
La presa es mou a l'interior i estimula la secreció de sucs digestius per la seva desintegració que dura diversos dies. Un cop digerit l'insecte, la fulla es desprèn de la seva tija original per donar lloc a una nova fulla i poder repetir el procés.
- Pèls enganxosos: és el mecanisme que utilitzen la Drosera i la Byblis entre altres. La Drosera per exemple té unes fulles enganxoses que fan una olor similar a la de la mel. Quan un insecte es posa a la fulla queda atrapat als pels enganxosos, després els tentacles de la Drosera es corben cap endins fins que es tanquen. Pot tardar des de un minut fins a vàries hores a tancar-se i uns 7 dies per tornar-se a obrir.
- Trampes de caiguda: les plantes que utilitzen aquesta tècnica o mecanisme són la Nepnthes, Heliamphora i Sarracenia entre altres. Aquestes plantes també es coneixen amb el nom de plantes odre, ja que tenen forma de gerro o de copa. Al fons tenen un líquid aquós on els insectes s'ofeguen. Els insectes són atrets per la aroma de les vores de la planta i un cop es posen a sobre la planta rellisquen i cauen a dins del líquid i un cop ofegats la planta els digereix.
- Trampes mecàniques: aquest mecanisme es exclusiu del genero Utricularia i es el més complex i ràpid de totes les plantes carnívores. Aquestes plantes aquàtiques tenen nombroses trampes en cada tija que semblen petits globus. Cada trampa té una petita "trampilla" que acostuma a estar ben tancada. Per para les trampes, la planta bombeja cap a enfora part de la seva aigua perquè la pressió en l'interior sigui menor que a l'exterior. Si un petit animal nada a prop de la trampa o frega la planta, les "trampilles" s'obren i la trampa absorbeix l'aigua arrossegant l'animal cap a l'interior. Després la trampa es tanca. Quan la planta ja ha digerit la seva víctima torna a parar la trampa per a capturar una nova presa.
- Trampes de llangosta-olla: és el mecanisme del gènere Genlisea que s'especialitzen a caçar portozous, els quals atreuen de forma química.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada