COM ES VAN FORMAR ELS PIRINEUS?

Els pirineus són un conjunt de serres (és a dir una serralada) situades al nord de la península Ibèrica  i recorren tot l'itsme que l'uneix a Europa. Tenen una llargada d'uns 425 km i una amplada que no supera els 100 km amb una superficie total de 19.000 km2 . Els cinc cims més elevats de la serralada són l'Aneto, el pic de Pocets, el Mont Perdut, la Punta d'Astorg i el Pic Maldito. 

Aquestes dades ens demostren que la serralada dels Pirineus es un serralada de grans dimensions. Però realment com es va formar? 

Durant la era Paleozoica els Pirineus eren un territori enfonsat que formava part de la fossa Pirenaica. A la era Mesozoica, tot el territori va quedar cobert per les aigües del mar, al fons del qual s'anaven dipositant els materials erosionats sobre els materials de l'era anterior. 

Més tard al Període Terciari de l'era Cenozoica els Prineus emergiran gràcies al moviment Alpí. 

El procés de formació va ser mes o menys aquest: 

1- El sòcol primari, integrat per roques rígides, va quedar recobert per roques sedimentàries (més flexibles). 

2-  En iniciar-se el moviment alpí, els dipòsits sedimentaris més recents, més flexibles, es van anar plegant, mentre que els materials del sòcol primari, més rígids, es van anar esquerdant, aixecant-se en la seva part central. 

 3- En continuar l'aixecament, sobretot per la part central, la cobertora sedimentària fortament replegada (a causa de la gravetat) lliscà cap avall i  va deixar al descobert la part més enlairada del sòcol. En aquest punt sobresortint, l'erosió és un procés actiu que contribuiex a eliminar la cobertora. 

4- El procés de lliscament de la cobertora segueix mentre dura l'orogènesi, produint-se encavalcament de plecs i mantells de corriment.